divendres, 25 de novembre del 2016

Inquietud al bastió català de l'Alguer

    
BASTIÓ CULTURAL A ITÀLIA

Inquietud al bastió català de l'Alguer

La suspensió dels vols directes de Ryanair amb Barcelona provoca rebuig i preocupació entre la població catalanoparlant de la ciutat sarda


Inquietud al bastió català de l'Alguer
XAVIER GONZÁLEZ
Irene SavioIrene Savio ROMA
EL PERIODICO
Divendres, 25 de novembre del 2016 - 18:43 CET
El setembre del 1887, poc després haver arribat a l'illa italiana de Sardenya, el cònsol Eduard Toda i Güell es va allotjar en una pensió a l'Alguer la propietària de la qual li va dirigir un estrany interrogant. “¿D'on és vostè que parla el nostre idioma?”. L'episodi, que es rememora entre els catalanoparlants d'aquest petit enclavament, parla de l'enrevessat passat multicultural que han deixat tantes civilitzacions que van passar pel lloc, on fins i tot es va arribar a desconèixer que el que es parla a l'Alguer és un dialecte del català. Una herència que ara els hereus de la colonització catalana del XVI no volen perdre.

Així, després que l'aerolínia de baix cost Ryanair confirmés fa dies la suspensió dels seus vols des de l'Alguer que permetien la connexió directa amb Catalunya -ja interromputs el gener d'aquest any-, els catalans italians d'aquesta ciutat de Sardenya han tornat a desenterrar la destral de guerra, en el que veuen com un altre obstacle per mantenir la seva cultura. “És que amb això molts estudiants que viatjaven a Catalunya han deixat de fer-ho”, reflexiona Carla Valentino, de l'associació Òmnium Cultural de l'Alguer.

Als seus 50 anys, Valentino, que va néixer a l'Alguer de pares catalanoparlants, se sent un estendard d'una disputa que apunta a no perdre un vincle i una llengua que fa un segle parlaven gairebé tots -d'acord amb un cens de principis del segle XX-, però que en l'actualitat ja molts han abandonat per l'italià. “Fa 20 anys que sóc activista”, explica la dona, que també és una de les poques que tradueixen a l'alguerès. “Molts de nosaltres encara som bilingües. Tota la meva família n'és”, coincideix Dolores Serra, periodista de Catalan TV, un canal de televisió que s'emet des del 2004.

En veritat, ningú sap amb certesa quants catalanoparlants queden a l'Alguer, una ciutat de 44.000 habitants situada a la costa de l'illa que mira cap a Catalunya. D'acord amb els últims i parcials estudis que hi ha, la gran majoria de la població l'entén, menys de la meitat el parla i molt pocs el saben escriure. En els últims anys han sorgit diverses associacions que es dediquen a donar cursos per aprendre l'idioma i que fins i tot organitzen visites turístiques i excursions naturistes a l'alguerès.

PROMOCIÓ CREIXENT


A més, la població catalanoparlant de l'Alguer també compta en els últims temps amb un creixent nombre de petites empreses mediàtiques que, molt enèrgicament, promouen l'idioma. A més de Catalan TV, també ha sorgit un diari, Alguer.cat, que des del 2008 s'encarrega de fomentar “l'ús normal” de la llengua -segons es llegeix a la seva web- i, des de fa cinc anys, una ràdio local ha començat a emetre un programa bilingüe (meitat en italià, meitat en català-alguerès).

“I ho seguirem fent, encara que els problemes són molts. La interrupció de l'enllaç aeri és un altre més. Però també hi ha el tema que a les escoles no existeix un verdader ensenyament d'alguerès”, argumenta Nicola Nieddu, un dels conductors del programa radiofònic Onda Stereo. La queixa de Nieddu remet al fet que l'alguerès no figura en els currículums escolars de l'Alguer, ni com a idioma estranger, malgrat que existeixin lleis nacionals que no li tanquen la porta a aquesta possibilitat. “Durant molt temps, el nostre idioma ha sigut desacreditat com la parla de la gent ignorant”, es queixa Valentino, subratllant que fins i tot a penes hi ha cartells en els dos idiomes.

MINORIES LINGÜÍSTIQUES


Aquesta argumentació es basa en el fet que, com ha passat amb altres idiomes minoritaris i amb els dialectes que prevalien abans a Itàlia, l'Estat italià ha frenat -a partir del final de la segona guerra mundial- les minories lingüístiques d'Itàlia, privilegiant l'alfabetització de l'italià. Cosa que a gran part de la península italiana va ser absorbit sense més sobresalts. “El cert és que probablement alguns de nosaltres se senten més pròxims a les seves arrels. Per no parlar dels beneficis econòmics que podria donar una relació més estreta amb Catalunya”, afegeix Nieddu.

No obstant, en una illa autonòmica on l'alguerès competeix amb altres idiomes minoritaris -sard logudorès i sard campidanès- i alguns dialectes -el gallurès i el sassarès-, les autoritats polítiques de l'Alguer han tingut una actitud intermitent sobre el tema. Quan l'últim alcalde de la localitat va ser elegit, per exemple, va pronunciar el seu discurs d'investidura en alguerès, i des del 2009 la Generalitat de Catalunya ha obert una oficina allà, que avui dirigeix el valencià Joan Elias Adell. “Va passar arran d'una petició de l'Ajuntament de l'Alguer”, puntualitza Adell.
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 24 de novembre del 2016

L’Alguer estudia promoure més el català, després de l’article del New York Times

L'Alguer

Per: Redacció

  • El batlle proposa reunir en un edifici del centre totes les associacions que treballen pel català a la ciutat

    L’Alguer estudia promoure més el català, després de l’article del New York Times

    24.11.2016  04:13
    L’article del New York Times que presentava L’Alguer com ‘el darrer bastió de la llengua catalana a Itàlia’ ha causat efecte. Segons que explica Alguer.it el batlle de la ciutat va proposar ahir que totes les associacions que defensen el català i que treballen per la seva normalització facin servir el Palau Serra, un edifici històric del centre i que aquest edifici sigui el centre de difusió i promoció del català a L’Alguer.
    El síndic Mario Bruno ha fet pública aquesta proposta al seu mur de Facebook, tot afirmant que el català uneix la ciutat amb els deu milions de parlants de la llengua i que és un patrimoni de segles que no es pot perdre en una generació.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
    •            


    Publicat per a Cap comentari:

    dimarts, 22 de novembre del 2016

    Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive

    Europe | Alghero Journal

    Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive

    By RAPHAEL MINDER
    A street in Alghero, a port city in Sardinia. The traditional insularity of Alghero has helped to preserve Catalan, but the language is fading even here. Alessandro Grassani for The New York Times
    ALGHERO, Italy — The first Catalans reached Sardinia in the 14th century, when troops sailed from the eastern coast of what is now Spain as part of an expansion into the Mediterranean.
    After an uprising slaughtered the forces garrisoned in this northern port on the island, King Peter IV expelled many of the locals. In their place, he populated Alghero mostly with convicts, prostitutes and other undesirables, many of them Catalans.
    Today, Alghero is a linguistic anomaly. This walled and picturesque city is, quite literally, the last bastion of Catalan in Italy.
    AUST.
    300 Miles
    SWITZ.
    Bay of Biscay
    FRANCE
    Turin
    ITALY
    CATALONIA
    Madrid
    Barcelona
    PORTUGAL
    Alghero
    Sardinia
    SPAIN
    Mediterranean Sea
    Sicily
    Strait of
    Gibraltar
    ALGERIA
    TUNISIA
    MOROCCO
    By The New York Times
    In an age when people cling ever more tightly to national identity, the lingering use of Catalan in Alghero is a reminder of the ways Mediterranean cultures have blended for centuries, rendering identity a fluid thing.
    But while the traditional insularity of Alghero has helped to preserve Catalan, the language is struggling to survive even here.
    Only about one-quarter of the 43,000 inhabitants of Alghero speak Catalan as a main language, according to local officials. It is hardly spoken among younger people and barely taught in schools. Nearly a century ago, almost everyone spoke Catalan, according to a census conducted in 1921.
       
    Joan-Elies Adell is tasked with promoting Catalan culture in Alghero. “People have to start understanding that they risk losing a unique cultural treasure,” he said. Alessandro Grassani for The New York Times
    “You can organize conferences, publish books and do many other things, but speaking is the only thing that really keeps a language alive,” said Sara Alivesi, a journalist who writes for the newspaper group behind Alghero’s only online publication in Catalan.
    “The sad reality is that I think people here have other worries and don’t value how much the language is really a unique characteristic of our city,” Ms. Alivesi said.
    After Sardinia was taken over by the Turin-based House of Savoy in 1720, eventually becoming part of what is modern-day Italy, the Catalan language virtually disappeared on the island.
    Now, Catalan is not only overshadowed by Italian, but it must also compete for recognition with a handful of other languages and dialects, including the dominant indigenous language, Sardinian.
    Catalan is rarely heard on the streets in Alghero, though many signs are written in the language. Restaurants also label some of their dishes as Catalan, including a local version of paella.
    The language’s decline here stands in contrast to its status in the Iberian Peninsula, where it has seen a revival since the late 1970s, when Spain’s return to democracy ended a ban on Catalan imposed during the dictatorship of Francisco Franco.
    Franco’s ban did not snuff out the language. In fact, the private use of Catalan became a form of quiet resistance to the dictatorship. In Italy, meanwhile, the use of Catalan was neither prohibited nor encouraged.
    Sara Alivesi, a journalist with a local Catalan online publication. “You can organize conferences, publish books and do many other things, but speaking is the only thing that really keeps a language alive,” she said. Alessandro Grassani for The New York Times
    In 1999, Italy adopted a law to defend 12 historic minority languages, including Catalan. But local officials complain that it has not helped expand the use of the language, particularly within Italy’s heavily centralized education system.
    “The Italian education system has long spread the idea that it’s not useful and perhaps confusing to teach such a language alongside Italian,” said Joan-Elies Adell, who leads the office of the Catalan regional government in Alghero, which has the task of promoting Catalan culture.
    “It can be harder to overcome such an idea than oppression,” said Mr. Adell, whose office has a pile of unused Catalan textbooks.
    “The books are not lost and could still be used, whenever Catalan actually gets taught more here,” he added.
    As part of a trial state project, some schools in Alghero now offer lessons in Catalan. Three associations give weekly Catalan classes to about 150 adults, but they are run by volunteers and operate only half the year.
    Mr. Adell noted that some schoolchildren went on to study in Barcelona, the main city in Catalonia. But he acknowledged that, for Catalan to be safeguarded, “people have to start understanding that they risk losing a unique cultural treasure.”
    Experts, however, sounded despondent about Catalan’s future in Alghero, and about the way the Italian authorities have handled minority languages in general.
    Catalan textbooks. “The Italian education system has long spread the idea that it’s not useful and perhaps confusing to teach such a language alongside Italian,” Mr. Adell said. Alessandro Grassani for The New York Times
    “For a certain period, they faked it, because it was politically correct to say that you wanted to enhance languages,” said Francesco Ballone, a local linguist who has a doctorate in applied phonetics from the Autonomous University of Barcelona. “Now, that period is finished.”
    Still, some here are hoping to fan the embers of the language.
    Claudia Crabuzza, 41, a singer from Alghero, said she did not speak Catalan with her partner and their three children. But she decided to release her latest album this year in Catalan, and won one of Italy’s most prestigious music awards in the process. She recorded her songs in Catalonia, with musicians from Spain’s northeastern region.
    Learning Catalan, she hoped, would take her on a cultural and personal journey back to her roots.
    “Like many other people from my generation, I had grandparents who spoke Catalan, but the family language transmission was then broken once my parents spoke Italian to me,” Ms. Crabuzza said.
    “But I knew that I had Catalan deep inside me, like a treasure worth making the effort to rediscover,” she said, adding that Catalan enabled her to “express my feelings in a different and probably more intimate way than using Italian.”
    But few seem to share Ms. Crabuzza’s passion for rediscovering their Catalan identity.
    Even if children are not taught Catalan at school, some could still learn the language from older residents like Gavino Monte, 80, who keeps fit by cycling around the city every morning.
    Mr. Monte said that he spoke only Algherese, which is what the locals call their dialect of Catalan, to his five grandchildren.
    “It should stay our family language,” he said.
    A version of this article appears in print on November 22, 2016, on page A6 of the New York edition with the headline: Italian Island Tries to Keep Catalan Language Alive. Order Reprints| Today's Paper|Subscribe
    Publicat per a Cap comentari:

    The New York Times sobre L’Alguer: ‘el darrer bastió català d’Itàlia lluita per sobreviure’

     Món > L'Alguer-Sardenya

    The New York Times sobre L’Alguer: ‘el darrer bastió català d’Itàlia lluita per sobreviure’

    Un llarg reportatge ensenya l'esforç per preservar el català a Sardenya


    alguer New York Times
    Per: Redacció
    22.11.2016  08:00
    El diari The New York Times publica un extens reportatge sobre L’Alguer, signat pel seu corresponsal a Madrid Raphael Minder. El reportatge descriu la ciutat com ‘el darrer bastió de la llengua catalana a Itàlia’ i explica els esforços que s’hi fan per conservar la llengua i la personalitat pròpies.
    Minder descriu la situació de la llengua a L’Alguer com molt difícil i entrevista la periodista Sara Alivesi, el delegat de la Generalitat de Catalunya Joan-Elies Adell i el lingüística Francesco Ballone. Tots tres recorden el poc esforç institucional que es fa per preservar la llengua i reclamen més atenció i interès pel que és un patrimoni únic.
    La nota positiva la posa la cantant Claudia Crabuzza, els avis de la qual parlaven català però els pares de la qual ja li van parlar en italià. Ara ella ha recuperat la llengua i ha gravat un disc en català que ha tingut molt bona recepció a Itàlia: ‘jo sabia que tenia el català dins meu i que valia la pena l’esforç de redescobrir-lo’.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
    Publicat per a Cap comentari:
    Subscriure's a: Comentaris (Atom)