Dom Nughes, la veu de l’Alguer
Article del bibliòfil Ramon Felipó Oriol sobre el mossèn Antoni Nughes, un nom cabdal en la història de l'Alguer
16.12.2016 22:00 Don Nughes, és un capellà planer, molt murri i sorneguer, un pou de ciència, amable i sempre disposat a ajudar a qui li ho demana. Li vaig portar un parell de llibres de Berga: un de Queralt i l’altre de Patum. La seva resposta fou ràpida i contundent: va passar-me -al moment- un article de l’historiador, ara arxiver municipal, Antonio Serra sobre els Cavallets Cotoners i Trucs a l’Alguer. La meva fal·lera ‘patumaire’ em va portar a cercar tot el que vaig poder sobre el Corpus alguerès del segle XVII, i Gianfranco Piras, arxiver del municipi, em va facilitar tota la documentació sobre les processons del Corpus a l’Alguer.
Si un vol furgar una mica en la història de l’Alguer, cal anar a la seva obra. La seva tesi doctoral ‘El Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle XVI’, està prologada pel jesuïta pare Batllori. Ha escrit extensos llibres sobre Ramon Clavellet i Joan Palomba (pares de la renaixença algueresa), la guia per visitar l’Alguer o la de la catedral algueresa de santa Maria són llibres seus imprescindibles per conèixer la ciutat catalana de Sardenya; com la seva monografia sobre el santuari de Vallverd. Si consulteu el Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya -CCUC- podreu trobar part de la seva extensa bibliografia.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat homenatjat a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Fou durant dècades qui cada nit de Nadal, a la catedral de l’Alguer ha cantat el Cant de la Sibil·la, durant més de 20 anys cada diumenge i festiu ha oficiat la missa en alguerès al convent de sant Francesc, va fer editar un preciós missal amb els textos adaptats al català de l’Alguer, sense cap mena de dubte, la missa de Dom Nughes ha estat l’acte més massiu per la pervivència de la llengua catalana a Sardenya. Com arxiver del Bisbat ha inventariat tot el seu important fons. Era el capellà custodi del santuari de Vellverd (que igual que a l’arxiu del bisbat va fer renovar totes les estructures i condicionar pel segle XXI), era l’ànima del PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ de l’Alguer de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d’alguerès Pasqual Scanu.
Un no acabaria mai d’explicar l’obra i la feina que ha fet Dom Nughes, darrerament com diu el periòdic digital en català Alguer.cat ‘la ciutat de l’Alguer reconeix a don Antoni Nughes lo més gran reconeixement donats a les persones que se són distingides en l’àmbit de la valorització de la llengua, de la cultura i de les tradicions de l’Alguer. Amb el voto unànime la junta comunal de Mario Bruno firma la “Fidelitat a l’Alguer” per l’any 2016.’ sense ell mai moltes de les coses de l’Alguer no hagueren pogut ser com són ara.
Ara, i des del llit on l’ha portat una cruel malaltia, té a punt de publicar un llibre sobre un canonge de santa Maria. Mai Dom Nughes no ha parat de fer feina, ha estat un treballador incansable de la llengua, cultura, passat i identitat algueresa. qui l’ha criticat -son quatre gats indocumentats- ho han fet perquè no s’ha volgut mai sotmetre a dictats contra la llengua que ell parlava i li havien ensenyat els seus pares. Ja és ben trist que uns de fora vulguin saber-ne més de les formes dialectals alguereses que els propis ciutadans de l’Alguer, com el mateix Don Nughes o el seu gran amic Carlo Sechi (antic regidor, batlle de l’Alguer i diputat al parlament sard, Creu de Sant Jordi…), però ja se sap allò, de fóra vingueren i de casa ens tragueren. Nughes és la fidelitat a la seva ciutat, al país, a la identitat catalana de l’Alguer, al rigor històric, a la defensa de la pròpia identitat algueresa i evidentment mai es va doblegar davant els forasters que li imposaven uns criteris totalment erronis.
La història i la seva ciutat li han donat la raó. Un reconeixement que li arriba una mica tard, però més val això. Dom Nughes com l’abat Escarrer de Montserrat té dues fidelitats : l’església catòlica i el poble de l’Alguer.
