dissabte, 17 de desembre del 2016

Dom Nughes, la veu de l’Alguer

Opinió > Opinió contundent

Dom Nughes, la veu de l’Alguer

Article del bibliòfil Ramon Felipó Oriol sobre el mossèn Antoni Nughes, un nom cabdal en la història de l'Alguer



thumb_474__4-1
Fa uns 10 anys, en la meva primera visita a l’Alguer, Josep Maria Orteu, l’editor de Llibres de l’Índex va dir-me: ‘Quan arribis a l’Alguer ves a veure Dom Nughes, l’arxiver del bisbat’. Vaig fer-li cas… i mai a la vida no li podré agrair prou el seu savi consell.
Don Nughes, és un capellà planer, molt murri i sorneguer, un pou de ciència, amable i sempre disposat a ajudar a qui li ho demana. Li vaig portar un parell de llibres de Berga: un de Queralt i l’altre de Patum. La seva resposta fou ràpida i contundent: va passar-me -al moment- un article de l’historiador, ara arxiver municipal, Antonio Serra sobre els Cavallets Cotoners i Trucs a l’Alguer. La meva fal·lera ‘patumaire’ em va portar a cercar tot el que vaig poder sobre el Corpus alguerès del segle XVII, i Gianfranco Piras, arxiver del municipi, em va facilitar tota la documentació sobre les processons del Corpus a l’Alguer.
Si un vol furgar una mica en la història de l’Alguer, cal anar a la seva obra. La seva tesi doctoral ‘El Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle XVI’, està prologada pel jesuïta pare Batllori. Ha escrit extensos llibres sobre Ramon Clavellet i Joan Palomba (pares de la renaixença algueresa), la guia per visitar l’Alguer o la de la catedral algueresa de santa Maria són llibres seus imprescindibles per conèixer la ciutat catalana de Sardenya; com la seva monografia sobre el santuari de Vallverd. Si consulteu el Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya -CCUC- podreu trobar part de la seva extensa bibliografia.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat homenatjat a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Fou durant dècades qui cada nit de Nadal, a la catedral de l’Alguer ha cantat el Cant de la Sibil·la, durant més de 20 anys cada diumenge i festiu ha oficiat la missa en alguerès al convent de sant Francesc, va fer editar un preciós missal amb els textos adaptats al català de l’Alguer, sense cap mena de dubte, la missa de Dom Nughes ha estat l’acte més massiu per la pervivència de la llengua catalana a Sardenya. Com arxiver del Bisbat ha inventariat tot el seu important fons. Era el capellà custodi del santuari de Vellverd (que igual que a l’arxiu del bisbat va fer renovar totes les estructures i condicionar pel segle XXI), era l’ànima del PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ de l’Alguer de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d’alguerès Pasqual Scanu.
Un no acabaria mai d’explicar l’obra i la feina que ha fet Dom Nughes, darrerament com diu el periòdic digital en català Alguer.cat ‘la ciutat de l’Alguer reconeix a don Antoni Nughes lo més gran reconeixement donats a les persones que se són distingides en l’àmbit de la valorització de la llengua, de la cultura i de les tradicions de l’Alguer. Amb el voto unànime la junta comunal de Mario Bruno firma la “Fidelitat a l’Alguer” per l’any 2016.’ sense ell mai moltes de les coses de l’Alguer no hagueren pogut ser com són ara.
Ara, i des del llit on l’ha portat una cruel malaltia, té a punt de publicar un llibre sobre un canonge de santa Maria. Mai Dom Nughes no ha parat de fer feina, ha estat un treballador incansable de la llengua, cultura, passat i identitat algueresa. qui l’ha criticat -son quatre gats indocumentats- ho han fet perquè no s’ha volgut mai sotmetre a dictats contra la llengua que ell parlava i li havien ensenyat els seus pares. Ja és ben trist que uns de fora vulguin saber-ne més de les formes dialectals alguereses que els propis ciutadans de l’Alguer, com el mateix Don Nughes o el seu gran amic Carlo Sechi (antic regidor, batlle de l’Alguer i diputat al parlament sard, Creu de Sant Jordi…), però ja se sap allò, de fóra vingueren i de casa ens tragueren. Nughes és la fidelitat a la seva ciutat, al país, a la identitat catalana de l’Alguer, al rigor històric, a la defensa de la pròpia identitat algueresa i evidentment mai es va doblegar davant els forasters que li imposaven uns criteris totalment erronis.
La història i la seva ciutat li han donat la raó. Un reconeixement que li arriba una mica tard, però més val això. Dom Nughes com l’abat Escarrer de Montserrat té dues fidelitats : l’església catòlica i el poble de l’Alguer.

dimarts, 13 de desembre del 2016

Els vols de PeopleFly entre l’Alguer i Barcelona encadenen desastres

Món > L'Alguer-Sardenya

Els vols de PeopleFly entre l’Alguer i Barcelona encadenen desastres

Les crítiques pugen de to arran del mal servei ofert


Aeroport L'Alguer
Els vols entre l’Alguer i Barcelona oferts per PeopleFly han començat amb molt mal peu. El primer dia va haver-hi un retard de vuit hores i el segon tots dos vols van ser cancel·lats directament. Divendres ha d’haver-hi nous vols, però s’ha escampat un gran desànim en vista de les dificultats evidents que hi ha. Les crítiques a la companyia han pujat de to i el seu propietari és acusat de ser poc fiable.
PeopleFly havia anunciat dos vols setmanals entre l’Alguer i Barcelona i la inauguració pròxima de vols directes entre l’Alguer i València.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 5 de desembre del 2016

Els vots contra la reforma de Renzi superen el 70% a l’Alguer

Món > L'Alguer-Sardenya

Els vots contra la reforma de Renzi superen el 70% a l’Alguer

Sardenya és una de les zones que ha votat més clarament contra la reforma proposada per Renzi



2118750_referendum.jpg.pagespeed.ce_.jdgILGYJ5A-300x289
L’Alguer ha votat en massa contra la reforma de la constitució italiana proposada per Matteo Renzi. Un 71,76% dels catalans de Sardenya s’han pronunciat contra la proposta i un 28,24% a favor. El síndic de la ciutat havia fet campanya a favor del sí, i per això el resultat també és vist com una clara desautorització de la primera autoritat local.
En general, Sardenya ha estat una de les zones de l’estat amb més vots negatius. Un 72% dels sards han votat contra la reforma, una xifra lleugerament superior a la de l’Alguer.
El sí a la reforma només s’ha imposat a la Toscana i a l’Emília-Romanya, feus tradicionals del Partit Democràtic, i al Tirol del Sud.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 2 de desembre del 2016

Un Alguer desolador a The New York Times

Publicacions > Tornaveu

Un Alguer desolador a The New York Times



Vista panoràmica de l'Alguer
Vista panoràmica de l'Alguer
Autor: Joan Maluquer, president de l’Associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals
La crua realitat de l’Alguer
Dilluns 21 de novembre passat, Raphael Minder publicà el reportatge «Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive» (‘El darrer baluard de la llengua catalana a Itàlia lluita perquè es mantingui viva’) al diari The New York Times. Aquest reportatge ha comportat la reacció del síndic de l’Alguer Mario Bruno, que al cap de dos dies va proposar «que totes les associacions que defensen el català i que treballen per la seva normalització facin servir el Palau Serra, un edifici històric del centre, i que aquest edifici sigui el centre de difusió i promoció del català a l’Alguer»—segons que reportava Vilaweb.
El reportatge és estremidor, amb opinions de la periodista Sara Alivesi («la gent té unes altres preocupacions i no valora fins a quin punt la llengua és realment l’únic tret diferencial de la nostra ciutat»), el delegat de la Generalitat de Catalunya Joan Elies Adell («el sistema educatiu italià ha transmès la idea que no és útil i pot aportar confusió ensenyar una llengua com que aquesta al mateix temps que l’italià»), el lingüista Francesc Ballone («durant una època era políticament correcte dir que es volien impulsar llengües, però ara aquest període s’ha acabat»), la cantant Clàudia Crabuzza («com molta gent de la meva generació, tenia avis que parlaven català, però la transmissió familiar de la llengua es va trencar quan els meus pares em van parlar en italià») i de l’octogenari Gavino Monte («amb els meus cinc néts només parlo alguerès»), aquest darrer l’única aportació esperançadora. Al llarg del reportatge, Raphael Minder va tocant aspectes importants com la legislació, l’ús de la llengua, els mitjans de comunicació o l’escola.

Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]