Les ràfegues de vent poden arribar a més de 130 quilòmetres per hora, segons les previsions
La pluja i el vent de tempesta que
afecta el nord-est de l’illa de Sardenya han fet que l’Ajuntament de
l’Alguer decretés l’estat d’alerta. Les ràfegues de vent poden arribar a
més de 130 quilòmetres per hora, segons les previsions de l’estació
meteorològica de l’Aeronàutica de l’Alguer.
Durant tot ahir, el Centre d’Operacions Municipal va estar actiu, amb
totes les funcions en alerta per si hi havia danys greus. Ara com ara,
hi ha arbres arrencats d’arrel, terrasses de bars que s’ha endut el vent
i alguna teulada descoberta. A més, les façanes han esdevingut
perilloses pel risc de despreniments.
El govern de Sardenya estudiarà la proposta de la Plataforma per la Llengua de bescanviar professors entre Catalunya i l’Alguer
Representants de l'entitat s'han reunit amb conseller de Cultura de Sardenya, Giuseppe Dessena
El conseller de Cultura de
Sardenya, Giuseppe Dessena, s’ha reunit amb representants de la
Plataforma per la Llengua a la seu del govern sard, a Càller. A la
reunió s’ha parlat de l’aplicació de la nova llei de política
lingüística de Sardenya i ha servit també per a presentar oficialment
l’entitat, present a l’Alguer del 2010 ençà.
La plataforma ha proposat de bescanviar professors entre Catalunya i
Sardenya per tal de formar en llengua catalana els docents algueresos,
molts dels quals no són competents en català. Concretament, es proposa
d’intercanviar cada any cinquanta mestres i professors del Principat per
cinquanta mestres i professors algueresos, que vindrien a treballar a
Catalunya.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
D’aquesta manera, al cap de deu anys d’aplicació, la ciutat catalana
de Sardenya tindria tota la plantilla necessària per a garantir
l’ensenyament en català. El conseller Dessena ha dit que el govern sard
estudiaria la proposta. La nova llei de política lingüística aprovada
pel parlament sard equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants
de l’Alguer amb els parlants de sard, després de les esmenes proposades
per la Plataforma per la Llengua.
El govern de Sardenya estudiarà la proposta de la Plataforma per la Llengua de bescanviar professors entre Catalunya i l’Alguer
Representants de l'entitat s'han reunit amb conseller de Cultura de Sardenya, Giuseppe Dessena
El conseller de Cultura de
Sardenya, Giuseppe Dessena, s’ha reunit amb representants de la
Plataforma per la Llengua a la seu del govern sard, a Càller. A la
reunió s’ha parlat de l’aplicació de la nova llei de política
lingüística de Sardenya i ha servit també per a presentar oficialment
l’entitat, present a l’Alguer del 2010 ençà.
La plataforma ha proposat de bescanviar professors entre Catalunya i
Sardenya per tal de formar en llengua catalana els docents algueresos,
molts dels quals no són competents en català. Concretament, es proposa
d’intercanviar cada any cinquanta mestres i professors del Principat per
cinquanta mestres i professors algueresos, que vindrien a treballar a
Catalunya.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
D’aquesta manera, al cap de deu anys d’aplicació, la ciutat catalana
de Sardenya tindria tota la plantilla necessària per a garantir
l’ensenyament en català. El conseller Dessena ha dit que el govern sard
estudiaria la proposta. La nova llei de política lingüística aprovada
pel parlament sard equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants
de l’Alguer amb els parlants de sard, després de les esmenes proposades
per la Plataforma per la Llengua.
Òmnium de l’Alguer avala la llei de política lingüística de Sardenya
L'entitat destaca que la llei faci referència a l'ús estàndard del
català a l'Alguer i la necessitat que els mestres i els treballadors
d'oficines lingüístiques hagin de tenir el certificat de nivell C1 de
català
Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet
públic un comunicat en què dóna suport a la llei de política
lingüística aprovada pel parlament sard el 3 de juliol passat ‘pel viu
interès del legislador per la llengua i cultura sarda, pel català de
l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de Sardenya’. La
nova llei, destaquen, afegeix importants novetats en mèrit de l’ús, la
salvaguarda i la promoció del català de l’Alguer dins de les
institucions públiques i de les escoles.
Amb tot, recorden que Òmnium ja havia introduït el català a les
escoles de l’Alguer el 1999, amb el projecte Joan Palomba, en què han
participat milers d’estudiants i que ‘encara avui és un exemple de model
d’ensenyament de la llengua materna minoritària a l’escola’. La millora
de la nova llei es deu en part a les esmenes que van presentar, com ara
que la llei faci referència a l’ús estàndard del català a l’Alguer i la
necessitat que els mestres i els treballadors d’oficines lingüístiques
hagin de tenir el certificat de nivell C1 de català.
Irene Coghene: ‘El català a l’Alguer és una llengua viva, però li mancava l’escolarització’
Entrevista a la coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua de l'Alguer
Vilaweb
Els pares podran escolaritzar els
fills en català a les escoles de primer grau de l’Alguer, és a dir,
fins a tretze anys. A més, els algueresos també podran dirigir–se en
català a les administracions i hi haurà un terç de la programació del
servei públic de ràdio i televisió en les llengües pròpies de l’illa:
català, sard, sassarès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur). El català
de l’Alguer, per tant, guanya protecció legal gràcies a la nova llei de
disciplina de la política lingüística, aprovada fa dues setmanes al
Consell Regional de Sardenya per a regular les llengües. Irene Coghene
ha estat sempre al peu del canó: és coordinadora territorial de la
Plataforma per la Llengua i presidenta de la Consulta Cívica per les
Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer. El seu afany ha estat
important en la gestació de la llei que vol garantir el futur del
català.
—Sardenya és l’illa de les cinc llengües i entre aquestes hi ha el català de l’Alguer. Quina és la seva situació a la ciutat?
—L’alguerès és una llengua viva, encara més considerant que no hi havia
possibilitats per a escolaritzar-se en català i que les opcions per a
estudiar–lo no són obligatòries. És present al carrer i encara més a la
família. Si vols, pots viure força parlant en català a l’Alguer. Tot i
això, la gent gran el parla demés en comparació als joves.
—Segons l’enquesta ‘Els usos lingüístics de l’Alguer’ de la
Generalitat de Catalunya del 2015, vora un 20% dels enquestats parla en
català amb els avis, però poc més d’un 5% amb els fills.
—És cert que hi ha una substitució lingüística per l’italià. Hi ha tanta
gent que viu únicament en italià, sense saber l’alguerès. Els anys
seixanta no es parlava encara de substitució, ja podives parlar sol
italià però, de vera substitució, se’n parla a final dels setanta i a
començament dels vuitanta. Aqueixa tendència pot canviar amb mesures com
la d’incloure l’alguerès al currículum escolar.
—La mateixa enquesta afegeix que només un 3% sap escriure en català, en contra del 30% que el sap parlar.
—Sí, és un dels problemes actuals. Encara que sigui una llengua emprada
oralment, els qui l’entenen i la parlen, no la saben escriure, amb
excepció de poques persones.
—La nova llei, que permet que l’escolarització en català sigui possible, és una bona opció per a canviar-ho.
—Sí, és així. Els pares pogueran triar que els propis minyons estudiguin
en català a l’hora de la inscripció, fins a tretze anys, no solament la
matèria de català, sinó com a llengua vehicular en assignatures
generals, com per exemple, història. Ara tenim de veure com s’aplicarà,
perquè no tots els mestres i professors són preparats.
—Per tant, l’escolarització en català no serà possible, encara, aquest curs vinent?
—No, caldrà temps per a fer efectiva la llei, perquè els professors se
puguin formar. Si no, una idea sigueriva de fer venir professors de fora
formats en català, amb calqui acord entre institucions o bé fer també
un intercanvi amb els docents dels altres territoris de llengua
catalana. L’objectiu arribarà calqui any, però de segur que arribarà.
—Quines eren les possibilitats fins ara per als qui volien estudiar en català?
—La llei estatal 842, de 15 de desembre de 1999, teniva indicacions
similars a la regional actual, però mai se són aplicades. L’alguerès a
les escoles és entrat els anys noranta, mitjançant projectes a cura
d’associacions i de docents amb sensibilitat que han promovit l’alguerès
perquè hi creieven. No era obligatori i no feva part del currículum,
per tant no era una possibilitat en totes les classes.
—Hi ha interès per a aprendre’l?
—Digueriva de sí, ningú veu mal aprendre l’alguerès. Hi ha un sentiment
positiu per la llengua. No és com en altres zones catalanoparlants, on
la llengua està polititzada. Aquí no hi ha ningú que sigui contrari a la
llengua, mai. Manca tendre una formació. Ara l’administració municipal,
la consulta cívica i les associacions tenen d’informar els pares que hi
ha aqueixa possibilitat i sensibilitzar–los perquè entenguin que
aprendre català és un enriquiment i un coneixement més, que pot ésser
útil per al futur.
—La nova llei també inclou que el català haurà de ser present
en un terç de la programació que sorgeixi del conveni entre
l’administració sarda i el servei públic de radiotelevisió, juntament
amb el sard i les altres llengües de l’illa.
—És força important també. No tenim cap mitjà audiovisual en català, hi
ha el diari en línia Alguer.cat i un telenotícies a internet, Alghero
Channel. La cosa bona sigueriva de poder veure les comunicacions dels
Països Catalans i també tendre la nostra. Al primer esbós de la llei se
parlava de llengua sarda. Gràcies a les diverses esmenes que havem pogut
presentar a través del conseller regional Raimondo Cacciotto, que ha
treballat amb l’altre conseller alguerès Marco Tedde, havem aconseguit
que tot allò reconeixut pel sard, ho fossi també per al català. Amb
l’aplicació de la llei podem demanar subvencions per als audiovisuals i
segurament creixeran en alguerès.
—Un altre dels punts destacats és que farà possible de comunicar–se en català a les administracions.
—Ja existi un ofici lingüístic regional i és estat confirmat que
continuarà a existir, endemés d’aquells als territoris. Els oficis
lingüístics, entre les tantes coses, s’encarregaran de la formació dels
dependents públics tant en català com en sard perquè la gent s’hi pugui
adreçar amb totes dues llengües. A escala territorial l’Alguer també té
un ofici i, d’ara endavant, en aqueix i al de la regió, els treballadors
tengueran de tenir el nivell C1, però primer no era previst.
—Quina és la situació de les altres llengües de Sardenya?
—El sard i el català són llengües històriques i reconeixudes també de
l’estat italià. El sard té la mateixa situació del català, és una
llengua força viva però li manca una escolarització orgànica. També hi
ha més llengües, que són el sassarès, el gal·lurès [cors] i el tabarquí
[lígur] que tenen una tutela inferior. Clarament en un futur tengueran
problemes si no se tutelen més. La gent encara les parla i bastant, el
problema venguerà d’aquí a vint anys, perquè la transmissió oral se va
perdent i les noves generacions no tenen accés a materials ni a formació
en l’idioma del mateix territori. Segurament el sard i el català
tengueran una vida millor gràcies a la nova llei, que ha estat possible
per l’afany de l’equip tècnic de la Plataforma per la Llengua.
—Què passarà d’aquí a vint anys, doncs, amb el català?
—Si tot allò que havem vist amb la nova llei s’aplica, la gent s’hi
aniguerà acostumant. Fent un bon treball de difusió i de publicitat de
les possibilitats d’aplicar-la, jo tenc una visió positiva.
—Quin reconeixement fa l’estat italià de les llengües que es parlen a Sardenya?
—L’única llengua oficial, malauradament, és l’italià, però les lleis de
protecció de les minories lingüístiques, com l’estatal i la darrera
regional, són passos envant per a la normalització.
—Soupresidenta de la Comissió Lingüística, quin n’és el rol a l’Alguer?
—És un òrgan de consulta d’un mes de vida per a l’administració
municipal relativa a les polítiques lingüístiques del català de
l’Alguer. En aqueix moment sem onze associacions. Nosaltres comencem a
treballar per arribar a una vera normalització, a dins de
l’administració pública, a l’escola, en tota la societat i en ciutat.
També a qui arriba de fora, té d’ésser clar que és arribat a una ciutat
catalanoparlant, on la llengua té d’ésser parlada i ben visible.
Òmnium de l’Alguer avala la llei de política lingüística de Sardenya
L'entitat destaca que la llei faci referència a l'ús estàndard del
català a l'Alguer i la necessitat que els mestres i els treballadors
d'oficines lingüístiques hagin de tenir el certificat de nivell C1 de
català
Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet
públic un comunicat en què dóna suport a la llei de política
lingüística aprovada pel parlament sard el 3 de juliol passat ‘pel viu
interès del legislador per la llengua i cultura sarda, pel català de
l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de Sardenya’. La
nova llei, destaquen, afegeix importants novetats en mèrit de l’ús, la
salvaguarda i la promoció del català de l’Alguer dins de les
institucions públiques i de les escoles.
Amb tot, recorden que Òmnium ja havia introduït el català a les
escoles de l’Alguer el 1999, amb el projecte Joan Palomba, en què han
participat milers d’estudiants i que ‘encara avui és un exemple de model
d’ensenyament de la llengua materna minoritària a l’escola’. La millora
de la nova llei es deu en part a les esmenes que van presentar, com ara
que la llei faci referència a l’ús estàndard del català a l’Alguer i la
necessitat que els mestres i els treballadors d’oficines lingüístiques
hagin de tenir el certificat de nivell C1 de català.
L’Alguer celebra la festa del 31 d’agost amb una forta presència del govern català
Hi seran presents Laura Borràs, Josep Costa, Francesc de Dalmases i Joan Elies Adell
L’Alguer celebra els tres dies de
la festa de final d’agost amb una forta presència del govern de
Catalunya, com també de la Diputació de Barcelona i del municipi de
Begues. Per part de la Generalitat, hi assisteix la consellera de
Cultura, Laura Borràs; el diputat Francesc de Dalmases; el
vice-president del parlament Josep Costa; i el director de la Institució
de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell.
Avui és l’últim dia d’aquestes festes organitzades per l’Obra Cultural de l’Alguer.
A les 19.00 a la galeria d’art Bonaire s’inaugurarà una exposició de
pintura titulada ‘A Carles Hac Mor, en l’esdevenidor paraparèmic de
Carles Hac Mor’, dedicada al gran escriptor mort el 2016.
A les 20.30 es farà l’acte ‘Poesia als Parcs’ a la plaça de Pi Piras,
que comptarà amb els poetes Odile Arqué, Iban Llop, Antoni Canu, Cinzia
Paolucci, Antonello Colledanchise i Giovannin Piras.
El País Valencià i Sardenya reprenen les relacions institucionals
Enric Morera visita la ciutat de l'Alguer per enfortir relacions
El País Valencià i Sardenya
reprenen les relacions institucionals entre tots dos territoris. El
president de les Corts Valencianes, Enric Morera, aquests dies és a
l’illa, on ha estat convidat pel president del Consell Regional, GianfrancoGanau, en què debatran sobre diversitat cultural i lingüística, la protecció del medi ambient i la millora del paisatge.
Morera ha aconseguit un seguit de contactes polítics i culturals en
aquesta visita. Aquest cap de setmana ha visitat l’Obra Cultural i la
Biblioteca Catalana de l’Alguer, on ha estat rebut per PinoTilloca,
president de l’Obra, i membres d’entitats que compartiran les
activitats i les iniciatives en curs. Morera s’ha compromès a acréixer
la biblioteca amb un fons de publicacions de regal de les Corts
Valencianes.
També s’ha reunit amb MarioBruno,
el síndic de l’Alguer, i amb el grup de Sardenya i Llibertat, amb qui
han fixat les dues trobades que tindran a la tardor, la primera a
València sobre diversitat cultural i mediterrània i la segona a Càller sobre diversitat i integració.
Arriba a l’Alguer el documentari estrenat a TV3 sobre la supervivència del català a la ciutat
El 3 d’agost s’elimina el geoblocatge de 'L'Alguer: un pentagrama
com un carrer' i es podrà veure fora de l'estat espanyol a la web de TV3
El film documentari L’Alguer: un pentagrama com un carrer, estrenat al Docs Barcelona d’enguany i al ‘Sense Ficció’ de TV3, es projecta avui per primera volta a l’Alguer (21.00, a la plaça de lo Quarter), en el marc del festival de cinema itinerant Cinema Delle Terre del Mare. Produït per la Plataforma per la Llengua
i dirigit per Roger Cassany, el film versa sobre la supervivència del
català de l’Alguer, l’alguerès, a partir de les cançons tradicionals de
la ciutat: ‘Poden les cançons salvar una llengua?’, es demana. Les
cançons alguereses, de fet, han esdevingut, amb el pas dels anys, un
dels principals i més fructífers vehicles de transmissió
intergeneracional de la llengua de l’Alguer i són, per a molts, una
llavor fonamental i necessària per a recuperació de l’ús social de
l’alguerès. Vegeu-ne el vídeo promocional:
El film ressegueix l’enregistrament i producció del llibre-disc Mans Manetes’ (ací, el disc íntegre a Spotify),
en el qual minyons algueresos canten cançons tradicionals arranjades en
clau moderna i acompanyats de músics contemporanis de diferents
territoris de parla catalana com Pau Alabajos, Meritxell Gené, Joan
Garriga, Carles Belda, Guillem Roma, Borja Penalba, Mireia Vives o
Sanjosex.
El llibre-disc, promogut també per la Plataforma per la Llengua,
inclou les lletres de les cançons en alguerès i en italià, a més dels
acords de guitarra. Aquest llibre-disc s’ha distribuït de franc a totes
les escoles i famílies de l’Alguer i s’ha presentat en concert a l’Alguer, el mes de gener, i a Barcelona, el mes de març, dins el festival Barnasants, amb presència dels artistes i dels minyons algueresos que havien participat a la gravació. S’elimina el geoblocatge televisiu i es pot veure a la web de TV3 des d’arreu D’ençà del 20 de juny el film es pot veure a la web de TV3
dins el territori de l’estat espanyol. Però a partir del 3 d’agost i
fins a mitjan setembre, s’eliminarà el geoblocatge i es podrà veure per
internet, des de la mateixa web, a qualsevol lloc del món.
La projecció del film a l’Alguer arriba poc després de l’aprovació
al parlament de Sardenya d’un nou projecte de llei sobre la regulació
de les llengües de l’illa que permet, per primera volta,
l’escolarització en català dels minyons algueresos. Administracions i
associacions treballen ara per formar els mestres i implementar aquest
projecte de llei a les escoles alguereses com més aviat millor
Marco Tedde, diputat al parlament de Sardenya i ex-síndic de
l'Alguer, explica els passos que s'han fet per preservar el català a
l'Alguer
Després
de vint-i-un anys, Sardenya té una nova llei sobre la llengua sarda i
algueresa. Un camí laboriós començat fa tres anys i acabat a la fi del
juny amb l’aprovació de la nova norma de disciplina de les polítiques
lingüístiques que ens ha vist enfeinats a combatre al consell regional
les tantes contradicions i contraposicions de la majoria política que
governa la Regió Autònoma de Sardenya. He de dir que la proposta de llei
originària no deixava espai per al català de l’Alguer. Però això és
canviat gràcies a la col·laboracio d’Òmnium Cultural de l’Alguer, i en
particular del seu president, Esteve Campus i de la vice-presidenta,
Carla Valentino; als consells de Guido Sari; i gràcies a la
col·laboració de l’honorable col·lega Raimondo Cacciotto, que acabava
d’entrar al Consell Regional, hem donat la justa dignitat a la nostra
llengua.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Com vaig evidenciar el dia 19 de
juliol, durant l’encontre públic organitzat d’Òmnium de l’Alguer a la
Sala del Consell Municipal, davant la presència de representants
polítics algueresos, la nova llei defineix els principis establerts de
la Llei estatal 482/99, i gràcies a les tantes esmenes (inicialment
quaranta-set) que vaig presentar al Consell Regional, nades de
l’efactiva col·laboració amb Òmnium Cultural, hi són estats introduïts
principis de salvaguarda i valoració importants per al català de
l’Alguer que no eren presents en la proposta de llei originària. Abans de tot, a diferència de la
llengua sarda, que no té estàndard lingüístic ni norma ortogràfica, pel
que fa al català de l’Alguer, gràcies a una esmena proposta de
nosaltres, se fa referència a l’estàndard ja en ús al municipi (Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit de l’alguerès, document a cura de Luca Scala aprovat de l’Institut d’Estudis Catalans el 2003). Un altre punt important, inserit en
la nova llei, gràcies a les susdites esmenes, és el de la certificació
de coneixença de la llengua de nivell C1 (segons el Marc Comú Europeu de
Referència MCER), que han de posseir els docents de les escoles i els
operadors dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de
l’Alguer, és atorgada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i
cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser. La nova també defineix l’ús de la
llengua minoritària a dins dels oficis de la regió i de les
administracions municipals: el que pertoca al personal, als actes
administratius i a dins dels òrgans col·legials. Una de les quaranta-set esmenes,
presentada per sol·licitació d’Esteve Campus, Carla Valentino i Guido
Sari, no aprovada del Consell Regional, proposava que als aeroports
sards els anuncis dels vols fossin fets també en llengua sarda i al de
l’Alguer en alguerès: un tema caríssim al nostre ciutadà desaparegut fa
deu anys, Rafael Caria. Pel que fa l’ensenyament en les
escoles, a partir de la de la infància i fins a la secundària, es
defineixen els principis ja fixats de la Llei estatal 482/99, és a dir,
que l’ensenyament del català de l’Alguer en horari curricular, de dues o
tres hores setmanals, podrà ser inclòs en l’oferta formativa de la
institució escolar. És important precisar que l’ensenyament de la
llengua minoritària no és obligatori, sinó que la tria serà efectuada
dels pares quan hi apunten el fill. La regió sarda sosté econòmicament
les institucions escolars que inclouen en la programació l’ensenyament
de la llengua o l’ús vehicular del català de l’Alguer. Ara es tracta de treballar junts per
l’objectiu comú deixant de part inútils personalismes i fantasioses
primogenitures. Estem convençuts que per contrastar el procés d’extinció
de la nostra llengua i per promoure-la i avalorar-la és necessària la
col·laboració de tots. Marco Tedde diputat al parlament de Sardenya ex-síndic de l’Alguer
Joan-Elies Adell dirigirà la Institució de les Lletres Catalanes
Poeta i filòleg, estava al capdavant de l'oficina catalana de la Generalitat a Itàlia des del 2009
El poeta, filòleg i traductor valencià Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) serà el nou director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILLC), un càrrec que fins ara havia ocupat Laura Borràs, l'actual consellera de Cultura de la Generalitat. El nom d'Adell ha estat proposat per la consellera durant la reunió del Consell Assessor de la ILLC i ha estat acceptat. Dimarts, el nomenament serà aprovat pel Consell de Govern.
Doctor en filologia i llicenciat en comunicació audiovisual a la Universitat de València, va publicar el seu primer llibre de poesia l'any 1994, 'La matèria del temps' (El Mèdol), i des de llavors ha compaginat l'escriptura amb la docència a la Universitat Oberta de Catalunya i a la University of North Carolina de Charlotte, als Estats Units. Des de l'any 2009 dirigia l'oficina catalana de la Generalitat a Itàlia, situada a l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Adell també forma part del grup de recerca Hermeneia, vinculat a la Universitat de Barcelona, del qual forma part Borràs.
Entre els nombrosos premis de poesia que ha rebut hi ha el Ciutat d'Elx 1996 per 'A curt termini' (3i4), l'Alfons el Magnànim de València 2002 per 'Encara una olor' (Bromera) i el Premi Internacional Màrius Sampere 2005 per 'Pistes falses' (La Garúa). Entre les seves últimes publicacions hi ha 'Guia sentimental de l'Alguer' (Pòrtic, 2016) i el poemari 'Res no és personal', que Saldonar publica la setmana que ve.
La Institució de les Lletres Catalanes va ser creada el 1937, en plena Guerra Civil, i després del desenllaç del conflicte bèl·lic va entrar en un llarg període d'hibernació, que es va acabar el 1987, quan va començar una segona etapa. L'han dirigit Oriol Pi de Cabanyes (1988-1996), Magdalena Oliver (1996-1998), Francesc Parcerisas (1998-2004), Jaume Subirana (2004-2006), Oriol Izquierdo (2007-2013) i Laura Borràs (2013-2018).
S'ha mort Dom Nughes. Ramon Felipo explica perquè la seva obra és fonamental per a preservar la memòria de l'Alguer
L’Alguer està de dol, la mort d’Antoni Nughes, nat a aquesta ciutat l’any 1943, deixa un buit immens. Era l’antic l’arxiver del bisbat i la catedral de l’Alguer va adequar les dependències de l’Arxiu i procurar fer l’inventari integral dels seus fons. Va ser director de la revista de l’Alguer, periòdic de Cultura i informació, de l’Obra Cultural de l’Alguer, dirigia també l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu. Feia cada setmana la missa en català a l’església de Sant Francesc i era el capellà custodi del santuari de la Mare de Déu de Vallverd (i es va cuidar de la seva restauració integral) durant anys cada nit de Nadal era qui cantava a la catedral El Senyal del Judici (el cant de la Sibil·la de l’Alguer). La suma de tot això el convertia en l’ànima de la més viva catalanitat. Tasca, finalment reconeguda amb la seva presencia a membre corresponent a la Secció de Filosofia i Ciències Socials d’Institut d’Estudis Catalans. La seva tesi doctoral fou dirigida pel jesuïta pare Batllori. El 2011 se li va concedir el Premi Canigó, atorgat per la Universitat Catalana d’Estiu. Darrerament, amb el vot unànime de la junta comunal de Mario Bruno, li fou atorgat el reconeixement de ‘Fidelitat a l’Alguer’. En el seu lliurament hi va assistir el cardenal Sistach.
Ell s’ha mort el 4 de maig de 2018, però per sort tenim una ingent obra de llibres i articles. Faré esment de la seva tesi doctoral El Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle XVI , que va editar l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1991. També té una excel·lent guia de l’Alguer publicada en diversos idiomes i reeditada en català fa un parell d’anys per Llibres de l’Índex. Ha fet monografies sobre el santuari de Vallverd, la setmana santa algueresa, Eduard Toda, va publicar la guia de la Catedral de Santa Maria de l’Alguer. Ha estudiat i publicat l’obra dels pares de la renaixença algueresa de principis del segle XX com: Ramon Clavellet i Palomba. El Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes, té més de trenta entrades sobre la seva obra. Edicions de l’Alguer li acaba de publicar El Canonge Antoni Miquel Urgias i la societat algueresa entre el 700 el 800. Caldria pensar algun dia, no massa llunyà, en l’ edició de tots els seus articles publicats en diferents revistes alguereses o catalanes.
A la meva primera visita a l’Alguer i d’això en fa més de deu anys, per prescripció de Josep Maria Orteu de llibres de l’Índex, vaig anar a visitar-lo a la seu de l’Arxiu del Bisbat, a la plaça del Teatre. Em va rebre amb els braços oberts, però com que era molt murri i sorneguer, va sotmetre’m a un interrogatori benèvol, al quart o cinquè dia de visita. De cop i volta em va esventar, ‘Ramon potser no ho saps, però aquí a l’Alguer havíem tingut cavallets cotoners i trucs…’ de cop i volta en veure la cara que feia em va passar un article d’Antonio Serra (actual arxiver de l’Arxiu Històric municipal alguerès) sobre les processons del Corpus a l’Alguer. Gracies a tots dos arxiver va començar la meva passió algueresa, i és que a l’Alguer hi ha uns bons arxius per consultar i encara millor uns eficients i amables arxiver que sempre ajuden a qui els demana ajut.
I …. no puc acabar aquest reconeixement a Don Nughes sense fer esment a uns fets que no haurien d’haver passat mai. No diré els seus noms, d’ aquells quatre catalans de pa sucat amb oli, malgrat que tothom sap qui són, que fa anys varen impedir que Dom Nughes tingues la Creu de Sant Jordi i han fet el possible per silenciar la seva obra. Aquesta colla de falsos lletraferits, volien ser ells la veu de l’Alguer i no els algueresos que en definitiva són qui ha de ser els amos del seu propi destí.
Mai no es podrà fer res de la història de l’Alguer sense acudir a la seva obra escrita i es que una persona es manté viva mentre hi hagi qui la llegeixi i Antoni Nughes serà llegit i rellegit anys i anys. Quan torni a l’Alguer no podré anar a visitar-lo ni a l’arxiu i com vaig fer els darrers tres anys a casa seva al carrer de Sàsser o també viu el seu germà… Aquest matí el meu telèfon bullia de gent de l’Alguer per comunicar-me el seu traspàs. El primer Salvatore Izza el seu actual editor, després Carlo Sechi el seu gran amic i antic batlle de l’Alguer i diputat sard, Irene Coghene de la Plataforma per la Llengua… era un no parar. Don Nughes al cel sigui vostè que sempre es va mantenir fidel a l’església i a la defensa de la llengua i la cultura.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Roberto Lai: "A Sardenya, la majoria està a favor que els catalans decideixin el seu futur"
Marc Pons Foto: Ferran Pons Barcelona. Divendres, 13 d'abril de 2018 9 minuts
Roberto Lai (Ottana —Sardenya—, 1956). Funcionari de la Cambra de Comerç de Nuoro, una petita capital de província de 37.000 habitants situada al centre de l’illa de Sardenya. Historiador. Bilingüe: sard i italià. Ha investigat i divulgat la intensa relació entre Catalunya i Sardenya durant les èpoques medievals i modernes. Quinze anys buidant arxius històrics l’han convertit en una de les màximes autoritats en la matèria. Ha publicat una important monografia historiogràfica. Actualment està enllestint les conclusions de la seva darrera investigació: Timboreta de Rocabertí. Conferenciant habitual en els cercles culturals i intel·lectuals de Sardenya, ha estat convidat a Barcelona per la secció Amics de l’Art Romànic, de l’Institut d’Estudis Catalans, per a impartir la conferència “L’influenza catalana nei retabli de la Sardegna”. Roberto, com arriba vostè a l’estudi de la relació històrica entre Sardenya i Catalunya?
Fa quinze anys, en el procés d’investigació de la documentació medieval de la diòcesi d’Ottana, el meu poble natal, vaig localitzar uns documents de la centúria del 1300 que procedien de la diòcesi de Girona. Aquest seria el principi d’una particular història de seducció i d’admiració per la cultura catalana. És el document més antic que testimonia la relació entre Sardenya i Catalunya?
No. El primer document és l’Orazionale Mozarábico, redactat a Tarragona durant la centúria del 800, que actualment es conserva a la Biblioteca de Verona. Aquell document va arribar poc després a Càller —la capital de Sardenya— transportat, molt probablement, per persones de la comunitat cristiana de la diòcesi tarragonina que fugien de la dominació musulmana de la península Ibèrica. Quan es forja la relació històrica entre Sardenya i Catalunya?
Amb la conquesta militar catalanoaragonesa de 1323-1326. La societat sarda de l’època no tenia unes elits polítiques i culturals potents. En canvi, les elits de la Corona d’Aragó, riques i cultes, imposarien la seva administració i la seva cultura a les elits locals. Seria l’inici de la catalanització de Sardenya. Vol dir això que, després de la conquesta, el català es va convertir en la llengua de Sardenya?
Sí. Era la llengua de l’administració, de la judicatura i de la cultura. Era, també, la llengua dels negocis. I a les ciutats, sobretot a Càller, la capital, el català es convertiria en la llengua del conjunt de la societat. El sard, en canvi, quedaria bàsicament reclòs a la meitat nord de l’illa, sobretot a les zones rurals i muntanyoses. Com va ser possible que una minoria oligàrquica aconseguís imposar la seva llengua?
Val a dir que el català es va convertir en la llengua de les elits locals urbanes, que a les ciutats de Sardenya eren el cos social no tan sols dominant, sinó també majoritari. En canvi, les classes populars rurals van continuar parlant el sard, tot i que el prestigi que va adquirir el català, com a llengua del poder i de les ciutats, l’influiria notablement. La llengua com l’instrument que forjava l’aliança entre els poders?
La llengua i la cultura. La catalanització de Sardenya va ser una obra conjunta de les noves oligarquies catalanes i de les velles oligarquies sardes, majoritàriament pro-catalanes. Aquests dos corpus socials van traçar una intensa política d’aliances matrimonials que els acabaria fusionant en un grup compacte i homogeni de llengua i cultura catalanes. Qui era Timboreta de Rocabertí, la figura principal del seu darrer treball d’investigació?
El paradigma de la catalanització de Sardenya. Era una dama d’aquella aristocràcia catalana que havia liderat la conquesta militar de l’illa. Va ser casada amb una de les màximes autoritats polítiques locals del partit pro-català, el jutge d’Arborea Marià IV. Cal recordar que els jutges sards ostentaven també el poder polític. Fins quan el català va ser la llengua de Sardenya?
Fins a principis del segle XIX. No obstant això, a partir de l’any 1720, s’inicia un període de progressiva substitució del català per l’italià del Piemont. No sense dificultats, perquè hi havia un corrent oligàrquic pro-català molt potent. Però els piamontesos ho van portar a terme d’una forma lenta, discreta i efectiva. Què va passar l’any 1720 que explicaria aquest canvi gradual?
Més ben dit, què va passar set anys abans. L’any 1713 Felip V d’Espanya lliurava Sardenya, que feia quatre segles que era un estat de la Corona d’Aragó, a Carles VI d’Àustria a canvi de la pau. Era el Tractat d’Utrecht que volia posar fi a la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). L’any 1720, es redibuixaria el mapa d’Utrecht i Sardenya passaria del domini austríac al del ducat independent de Savoia. Llavors els savoians serien els iniciadors de la descatalanització de Sardenya?
Sí. I farien ús dels mateixos mètodes que quatre segles abans havien emprat els catalans. Els piemontesos (els súbdits del duc independent de Savoia) es van convertir en la nova elit funcionarial i comercial. I, sobretot, a Sàsser —la capital regional del nord— van impulsar el mestissatge entre les elits locals —catalanoparlants— i les noves classes dirigents piemonteses. ... i a Càller, la capital de l’illa?
A Càller el procés va ser més lent, perquè aquest mestissatge no es va produir en la mateixa mesura. Però no per massa temps, perquè l’administració de Savoia es va servir d’un instrument religiós —els jesuïtes, que tenien el monopoli de l’ensenyament— per a italianitzar l’illa.
Quasi totes les escriptures de Sardenya es redactaven en català fins al 1835
Quan desapareix definitivament el català a Sardenya?
Deixant de banda el cas de la ciutat de l’Alguer, els darrers testimonis documentals daten de 1835. Llavors, la llengua havia quedat pràcticament en l’oblit, però fins al 1835, es redactarien quasi totes les escriptures de Sardenya en català. Fins al 1835, la majoria de les actes notarials de Càller, per exemple, es redactaven en català. I això no provocava conflictes?
No. El català havia quedat confinat a l’ús documental d’un reduït cercle de personatges nostàlgics del passat. Durant el primer terç del segle XIX, el català ja no es parlava ni a les cases ni als carrers; però en l’àmbit notarial es defensava la categoria de llengua de cultura i de prestigi que havia ostentat durant els cinc segles anteriors. L’àmbit notarial seria l’últim reducte del català a Sardenya. Sense un sistema d’ensenyament en català, com aconseguien els notaris la transmissió generacional d’aquest corpus de coneixement?
A través de l’estudi del dret sard. El nostre dret estava fonamentat en el dret català. A tal propòsit recordo un interessantíssim treball publicat el 1913 obra del jurista català Josep Oriol Anguera de Sojo, titulat El dret català a l’illa de Sardenya. Amb la unificació d’Itàlia, el 1870, el dret sard desapareixeria i la llengua catalana es convertiria, definitivament, en un testimoni del passat. Parlem de l’Alguer. Per què ha resistit fins a l’actualitat? És pel fet que, durant l’època de les guerres de conquesta catalana, va ser destruïda i repoblada de nou únicament amb tarragonins?
L’Alguer és un cas singular dins de Sardenya. Si bé és cert que va ser trinxada perquè s’havia rebel·lat contra el nou poder catalanoaragonès, no és tan cert que únicament fos repoblada amb tarragonins. L’any 1356 el comte-rei Pere III hi va establir una colònia catalana que, a diferència del que havia passat a Càller, estava formada per gent de tots els estaments de la societat; i on, també, hi havia empordanesos, valencians i mallorquins. Aquesta seria la causa que explicaria la persistència del català a l’Alguer?
No. Els actuals habitants de l’Alguer no són, exclusivament, descendents d’aquella colonització. En el decurs dels segles posteriors, es produiria una forta immigració sarda que alteraria els pesos demogràfics de la població de l’Alguer. El que va passar, però, és que el català, a l’Alguer, sempre va ser la llengua natural i vehicular de la ciutat. El seu element d’identitat.
El català, a l’Alguer, sempre va ser la llengua natural i vehicular. El seu element d’identitat
I per què no ho va ser a Càller i a Sàsser?
A Càller ho era, però com a capital de Sardenya, a partir del 1720 va ser sotmesa a una descatalanització que no es va produir en la mateixa mesura a l’Alguer. I si bé és cert que a l’Alguer el català ha estat i és alguna cosa més que una llengua, també ho era a Càller. La qüestió és que l’Alguer, com a ciutat i com a societat, tenia un paper més secundari en el context de l’illa. Quin és l’estat de salut del català a l’Alguer?
El d’una llengua domèstica. A l’Alguer el català és una llengua viva a les cases i als carrers. Però, malgrat que viu un procés de recuperació, encara no ha assolit la categoria de llengua franca i de prestigi que havia tingut anteriorment. La italianització de la societat, a partir de la unificació de 1870, la reclouria definitivament a l’àmbit domèstic, que és on ha resistit. Hi ha algun tipus de conflicte entre la identitat sarda i la identitat algueresa?
No. A Sardenya veiem els algueresos com els sards que parlen català. O més ben dit, com els sards que han conservat el català. A més de la llengua —reclosa a l’Alguer— i del dret —liquidat per l’estat italià— quins altres elements va llegar Catalunya a Sardenya?
L’arquitectura i l’urbanisme. Els grans edificis civils i religiosos del gòtic sard, per exemple, són de claríssima traça catalana. I el fenomen urbà, que va agafar una gran volada durant els segles “catalans” va fer que les ciutats s’organitzessin a la manera catalana. També la toponímia, que es manifesta en ciutats i pobles creats pels catalans. A la província de Nuoro, per exemple, hi ha un poble que es diu Tiana i un altre Uliana. L’actual món acadèmic i intel·lectual sard, com valora els cinc segles de presència —o de dominació— catalans?
Hi ha un intens debat al respecte sobre dues postures civilitzadament enfrontades. Expliqui’s.
Per una banda, hi ha els que insisteixen en el fet que els catalans van inocular a Sardenya el sistema feudal propi de Catalunya i de l’Europa occidental; que va trinxar, literalment, les classes populars sardes. I que aquesta seria una de les causes que explicarien l’empobriment i l’endarreriment posteriors de la societat i de l’economia sardes. I els altres?
Per una altra banda, hi ha els que pensem que això és innegable. Que la conquesta catalana de Sardenya va ser una successió d’episodis d’una brutalitat aterridora. I que el feudalisme català va trencar la societat sarda. Però els cinc segles “catalans” de Sardenya la rescatarien de la seva secular insularitat i la connectarien a les dinàmiques europees. En conclusió?
Jo crec que es pot resumir amb una bellíssima cita del fotògraf Pere Català i Roca que diu que la relació entre Sardenya i Catalunya és una història d’amor i de dolor. Però sobretot, el que hi ha, és una sòlida consciència d’una història comuna.
La relació entre Sardenya i Catalunya és una història d’amor i de dolor
Quina és l’opinió de l’actual societat sarda —en el concepte ampli del terme— respecte a Catalunya i els catalans?
L’actual societat sarda, de forma general, veu Catalunya i els catalans com un exemple de seriositat, de dignitat i de fidelitat a una història. I com contempla l’opinió pública sarda el procés independentista català?
A Sardenya, en general, hi ha una opinió favorable al dret dels pobles a decidir el seu futur polític. És fruit d’una llarga i sòlida cultura democràtica. Hi ha una part molt important de la societat, probablement majoritària, que té un sentiment de solidaritat amb el poble català, amb la seva voluntat de decidir el seu futur polític. I el de la classe política?
Tant el president del Consell Regional —el Parlament de Sardenya— com el de la Junta Regional —el govern de Sardenya— s’han manifestat públicament a favor del dret dels catalans a decidir el seu futur polític.
El sobiranisme sard es troba en una situació embrionària, però genera molt consens en la societat
El dret a l’autodeterminació també és una reivindicació del poble sard?
El sobiranisme sard es troba en una situació embrionària. Podríem dir que està en la seva adolescència política. Molt lluny de l’estadi actual en què es troben les reivindicacions catalanes. Però és un moviment polític que genera molt consens entre el conjunt de la societat sarda actual. Quin recorregut té aquest moviment?
La societat sarda encara conserva un complex de submissió que ve de segles. El futur d’aquest moviment estarà molt condicionat per l’enlairament econòmic de Sardenya. La nostra illa té un gran futur com a centre de turisme cultural. Seria una gran oportunitat per a mostrar al món el nostre patrimoni i reforçar la nostra confiança.
30.10.2018 01:50
