Sant Jordi arriba a l’Alguer amb activitats durant tota la setmana
Presentacions de llibres, concerts, tallers de paella valenciana... Així celebrarà l'Alguer el Sant Jordi d'enguany
L’Alguer celebra Sant Jordi d’avui
fins al 27 d’abril amb diferents activitats. Avui a les 17.30 es farà
la presentació de la publicació anual Sant Jordi a l’Alguer a la recerca del drac, d’Eleonora Cattogno (amb traducció de Carla Valentino,
a la Sala Mosaic del Museu Arqueològic. A les 18.00 s’exposaran al
carrer de Sant Agustí 18 A les publicacions d’Òmnium Cultural de
l’Alguer i les traduccions en alguerès d’El petit príncep, de Saint-Exupéry, i la Història d’una lloca marina,
de L. Sepúlveda. També hi faran una diada de portes obertes. A les
19.00 l’Obra Cultural de l’Alguer presentarà una reedició del Volum II de Miquel Chessa a cura de Carlo Sechi i amb la lectura de Pier Luigi Alvau. Serà a la sala de la Biblioteca Catalana.
Dimecres continuaran les activitats, i de les 17.00 a les 19.00
Plataforma per la Llengua organitzarà un laboratori de paella valenciana
amb mestres paellers anomenat ‘Del tros al plat’ a la plaça Lo Quarter.
A les 19.00 es farà una masterclass de guitarra blues amb el mestre Quico Pi de la Serra, que presentarà els seus últims discs. S’organitzarà a la torre de l’Esperó Reial.
Dijous a les 12.00 es repetirà el laboratori de paella valenciana i a les 18.00 es farà un concert gratuït de Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, en el marc de la festa de l’Alliberament del Feixisme que se celebra a Itàlia.
Divendres a les 9.00 es repetirà el laboratori de paella valenciana i a les 18.00 es representarà Ernesto, una comèdia de Guido Sari.
És una mena de metàfora de la infatuació acrítica per la tecnologia,
que pot arribar a modificar els nostres comportaments, tant col·lectius
com individuals. Serà a la Universitat de les Tres Edats (carrer de
Sàsser, 179).
Dissabte es clouran els actes amb la presentació de l’aplicació
Apparella’t per a trobar parelles lingüístiques, una iniciativa de
Plataforma per la Llengua que ja té el suport de més de dos-cents
mecenes. Es farà a la Torre de l’Esperó Reial.
La Generalitat de Catalunya organitza algunes de les activitats, com ara la presentació de Sant Jordi a l’Alguer a la recerca del drac. L’Ofici
de l’Alguer, que depèn de la delegació del govern a Itàlia, torna a
estar en funcionament després d’haver estat tancat per l’article 155.
Lluís Puig apareix de sorpresa a l’Alguer i afegeix Itàlia a la llista de països on els exiliats es mouen lliurement
El conseller de cultura legítim participa en actes i reunions amb les entitats alguereses
El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, es troba en aquests moments a l’Alguer,
la ciutat de parla catalana de Sardenya, on ha anat a mantenir reunions
culturals i polítiques i a participar en actes culturals. És la segona
visita del conseller en un territori de parla catalana, després d’haver visitatPerpinyà al gener, en una visita que, com ara, no havia estat tampoc anunciada prèviament.
Malgrat que no hi ha cap euroordre activada contra ell, amb aquesta
visita Puig obre una nova escletxa, perquè cap dels exiliats no havia
estat a Itàlia. Recentment la consellera Clara Ponsatí també havia anat a Grècia.
En el cas del conseller Puig hi ha, a més, una voluntat evident de ser
present en tants territoris de parla catalana com li sigui possible.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
El conseller Puig a davant la porta de l’ajuntament de l’Alguer.
VilaWeb ha pogut parlar amb el conseller Puig mentre ja era a l’Alguer.
—Per què heu decidit d’anar a l’Alguer?
—He vingut a tenir algunes reunions de caràcter cultural i polític. Però
sobretot tenia ganes de tornar a trepitjar terres de parla catalana.
Ser a l’Alguer em motiva més sentimentalment. Anar a Itàlia, un estat on
el govern a l’exili encara no havia entrat, és un pas més. Que el
primer lloc d’Itàlia on entrem sigui l’Alguer és tan important com que
el primer lloc de l’estat francès on vam entrar fos Perpinyà, on vaig
anar al gener. Potser és sentimental o simbòlic, però per a mi és
important. A França hi haurà anades, però la primera va ser a Perpinyà, i
a Itàlia també hi haurà més viatges, però el primer haurà estat a
l’Alguer.
—Quina sensació heu tingut en arribar?
—Una sensació fantàstica en veure el cel blau i un sol brillant. Tot
això acompanyat de la cuina i el vi… Veritablement és casa. És Sardenya,
però la part catalana. Poder parlar en català, francament, fa molta
il·lusió. No sóc un expert en l’Alguer, però sóc a casa. Com quan
baixàvem direcció a Perpinyà, que va sortir el sol després de dormir
tota la nit. Et comences a apropar a casa. Som a l’abril i molta gent
que em trobo a Bèlgica encara em parla de Perpinyà. És un fet simbòlic i
hi ha gent que ho critica i diu que som romàntics o idealistes, però a
mi Perpinyà encara em porta molt bon record, i més quan la gent m’ho
recorda. Aquests passos que hem fet a l’exterior els hem fet en països
de llengües i cultures diferents, però a mi personalment sempre m’ha
agradat cuidar molt allò que diuen Països Catalans, territoris de parla
catalana o com es vulgui dir. Per mi allà on es parla català hi ha temes
a compartir. Dels quatre estats on es parla el català, he estat a
Catalunya Nord i a l’Alguer. Em falta Andorra i els territoris que
encara controla l’estat espanyol.
—Què fareu durant aquest cap de setmana?
—Aniré a veure una obra de teatre costumista que fan en alguerès i
tindrem una reunió amb totes les entitats culturals de l’Alguer. Hi ha
l’Obra Cultural de l’Alguer, relacionada amb Òmnium, una delegació de Plataforma per la Llengua, una delegació d’Òmnium, una del IEC… També participaré en un festival d’un poble pròxim que es diu Bauladu.
És un festival de literatura, de la paraula, que es titula ‘Al voltant
de la llar de foc’. I em trobaré amb el batlle d’aquest municipi. M’he
reunit, a més, amb el responsable de la Generalitat de Catalunya a
l’Alguer, Gustau Navarro, en connexió amb Luca Bellizzi,
que és el delegat del govern de la Generalitat a Itàlia. També vinc a
explicar la situació de Catalunya i el que estem vivint, aquesta manca
de llibertat i de dret a la llibertat d’expressió i el fet que els
nostres companys siguin a la presó. La gent vol saber com va el judici i
què passa a Catalunya un any i mig després. La intenció és explicar
Catalunya al món, en definitiva. Com fan els casals catalans de
Brussel·les, de Colònia, de Luxemburg, d’Amsterdam… I no només a Europa,
també a altres continents. Aquestes entitats culturals amb què tants
anys portàvem treballant, si abans ja eren importants, en aquest moment
ho són el doble. Els vinc a dir que són les nostres ambaixades de la
cultura, la pau i la cohesió social. El que fan ens ajuda a demostrar
que estem dempeus i seguim treballant i fent les coses amb pau i
serenor, sense insultar i sense cops de porra. Aquesta diàspora catalana
a l’exterior ha tingut una rellevància més que important per a
nosaltres en aquest últim any. Hem d’agrair-los el que fan i veure si
podem fer més encara tots plegats. El conseller Puig amb el president de l’Obra Cultural, Pino Tilloca.
—Entre anar a Perpinyà i anar a l’Alguer què heu trobat de diferent?
—Marxar de Perpinyà en cotxe eren moltes hores, mentre que marxar de
l’Alguer en avió són dues horetes. Seguim voltant per Europa com a
ciutadans lliures sense cap problema. Si la justícia espanyola aixequés
una ordre de cerca i captura internacional per tercera vegada i els
sortís malament a Itàlia, seria un revés important. No deixaria de ser
una ampliació dels països europeus en què han fracassat. No és que
vingui a provocar-ho, però vinc conscient que la nostra tasca
d’intervenció internacional implica també assumir riscos. He vingut amb
les mesures de protecció necessàries, però alhora disposat a assumir més
riscos.
—Després d’aquest temps a l’exili, com és el fet de ser lliure d’anar a tot arreu menys a Catalunya?
—Ara ho focalitzo molt en la campanya electoral. Accepto anar a les
llistes pel senat sabent que si guanyo i no puc acabar sent senador serà
per culpa dels poders judicials, que m’impediran anar a recollir l’acta
amb total normalitat. Per tant, que això es visibilitzi una vegada més.
El 21-D ja vaig haver de renunciar-hi per tal que no es manipulessin
les votacions al parlament. Després no han parat de perseguir els
resultats electorals. Mai en la història de la democràcia europea la
justícia ha arribat a interferir tant en la suma dels vots dels càrrecs
electes. En el moment que ets un càrrec electe –que vol dir que t’han
escollit els ciutadans– passes a tenir un estatus de respecte i
protecció. A tot arreu menys a Espanya, on el poder jurídic continua
interferint. Per què accepten els nostres companys de la presó ser caps
de llista? O per què jo o el Jami Matamala acceptem de
presentar-nos al senat? Per a refregar-los, dins de les seves pròpies
institucions, la vergonya democràtica que executen en contra dels
represaliats, sigui els que només estan amb querelles, sigui els que
estan a la presó o els que som a l’exili. Hem d’aprofitar totes les
plataformes democràtiques per tal de fer manifesta aquesta situació. Ja
hem vist aquests dies com no permeten que els caps de llista puguin
sortir a fer actes o fer cap acte dins la presó. Es visibilitza dia a
dia. Si guanyés l’acta de senador, podria tornar si el tribunal de
justícia corresponent retirés l’ordre de cerca i captura sobre la meva
persona. Això no ho denunciem només a les eleccions, sinó arreu d’Europa
on se’ns permet donar a conèixer la nostra situació.
—És possible que el govern espanyol pressioni l’italià per aquesta visita?
—És públic i notori el favor que ens fan les ambaixades espanyoles cada
vegada que executen una ordre del senyor Borrell. Hi ha gent que ens
comença a preguntar si el tenim en nòmina! Jo els dic que no… Als països
normals, quan veuen l’actitud amb què la diplomàcia espanyola es
belluga, se n’adonen que qui té un problema és Espanya. Fan anar la
diplomàcia, les ambaixades i els cònsuls de manera barroera i poc
elegant. Segurament deu ser el primer que s’estudia el primer dia de
classe per a ser diplomàtic espanyol: com malmetre les relacions
cordials entre països. No fa gaire van interferir a Mèxic perquè no es
pogués fer una videoconferència del president Puigdemont. Arriben a uns
nivells que al final són ells els qui queden retratats. La diplomàcia
exterior espanyola queda tocada amb unes actituds incomprensibles. El conseller Puig amb Gustau Navarro, a la delegació de la Generalitat a l’Alguer.
—Amb aquest, ja són un bon grapat de viatges, com hi reacciona la gent?
—Sortosament, cada vegada ens coneix més. Hi ha hagut declaracions a
Portugal, declaracions de quaranta-un senadors de totes les regions de
França, el manifest signat pel Consell Regional d’Occitània,
declaracions a Itàlia, a Còrsega, a la regió flamenca de Bèlgica… Cada
vegada els suports són més evidents, tant de polítics, com de premis
Nobel o juristes. El suport és cada vegada més evident excepte en els
països propers a Espanya, els veïns, que és amb qui més ens hem
d’entendre. Les males formes de fer de la diplomàcia espanyola donen
molta més credibilitat a la nostra paraula. Sobretot quan explico que la
presidenta del parlament, Carme Forcadell, escollida democràticament,
permet un debat al parlament i per això fa un any i mig que és a la
presó… Això és una prova irrefutable davant de qualsevol país, assemblea
d’ONGs, parlament polític o reunió privada, més enllà del que cadascú
opini o la tendència que tingui, més esquerranosa, dretosa, lliberal,
anàrquica o de centre. Aquest sol fet, sumat a la visió de la diplomàcia
espanyola, ens dóna més credibilitat. Els diners que deu costar i totes
les hores que dediquen a aquella societat que van crear per millorar la
marca Espanya! Totes les seves ambaixades fent una operació
anti-Catalunya contra nosaltres, que som quatre persones. Això vol dir
vuit mans, quatre ordinadors, quatre telèfons i una webcam. No som més!
No tenim una agència de publicitat, ni d’advocats ni diplomàcies.
Nosaltres no gastem diners públics en difamar la marca Espanya. Mai no
hem parlat malament d’Espanya. Són ells que es fan malbé el seu nom.
Els independentistes sards s’organitzen en una assemblea de càrrecs locals
La nova entitat vol ser un instrument transversal que complementi l’acció dels partits independentistes de l’illa
Fotografia: Adrià Martín.
Villaweb
L’assemblea de batlles i regidors independentistes de Sardenya, anomenada Corona de Logu,
es va presentar dissabte a Càller, la capital de l’illa. Pretén ser un
instrument transversal, un punt d’unió dels càrrecs electes, actualment
dividits en diverses formacions.
L’acte de presentació començà amb un vídeo de Josep Maria Cervera,
president de l’Associació de Municipis per la Independència catalana,
un referent clar per a la nova entitat, a més de la lectura d’una carta
de Roger Torrent, president del parlament.
L’organització de l’acte fou molt acurada, també en el pla dels
símbols: les banderes que acompanyaven els ponents a la tribuna
d’oradors eren la dels quatre moros (la bandera oficial sarda), la de
l’arbre desarrelat (la bandera independentista) i la de la Unió Europea.
El moment central va ser la signatura dels estatuts pels membres
fundadors de la corona. Després del president de la Corona de Logu, Davide Corriga Sanna (batlle de Bauladu), i el vice-president, Maurizio Onnis (batlle de Villanovaforru), foren signats pels altres quaranta-cinc membres, inclosos batlles i regidors.
Prèviament, s’havien presentat dos organismes integrants de la
Corona: el Consell de Garanties, format per figures històriques de
l’independentisme, i el Consell Jurídic, integrat per advocats i
juristes que assessoraran legalment la Corona.
Entre les iniciatives previstes enguany, els responsables de
l’assemblea van presentar un registre alternatiu de ciutadans honorífics
que pugui servir de reconeixement a immigrants, la visibilització de
l’independentisme institucional –especialment en dates significatives
com ara la diada nacional sarda– i accions en favor de les llengües de
Sardenya. Corriga va aprofitar l’avinentesa per presentar un projecte de
col·laboració amb la UAB, que servirà perquè alguns ajuntaments puguin
publicar documentació oficial en italià i en sard.
Abans de la cloenda, els representants dels partits independentistes
sards van adreçar-se a l’auditori per recordar els pioners del moviment
independentista sard, i també van tenir paraules emotives pel moviment
independentista català, amb referències al judici als dirigents del
procés i al compromís de l’independentisme amb la lluita no violenta.
Entre els representants dels partits hi havia Stefania Lilliu, d’Autodeterminació; Andrea Riccio, de Sards Lliures; i Franciscu Sedda, del Partit dels Sards.
L’acte d’ahir significa la reestructuració del moviment
independentista sard en l’àmbit institucional. En les darreres
eleccions, del 24 de febrer, cap candidatura netament independentista no
va aconseguir representació. Va guanyar el candidat del Partit Sard
d’Acció, històricament independentista, però actualment autonomista, al
capdavant d’una coalició amb la Lliga de Matteo Salvini.
22.04.2019 21:50
