Com gairebé tots els residents estrangers que viuen a Catalunya, els
residents xinesos tendeixen a fer del castellà la llengua preferida per a
la comunicació quotidiana, fins i tot la segona generació dels
immigrants que han nascut i crescut aquí. En realitat, el baix ús del
català entre els residents xinesos té un rerefons sociolingüístic. El baix ús del català entre els residents xinesos té un rerefons sociolingüístic | Foto: Unsplash
Qui són els residents xinesos? Probablement, el primer que ens ve a
la ment són els immigrants per motius econòmics que obren bars, basars i
restaurants. Sens dubte, una gran majoria són immigrants d’aquest
tipus, i procedeixen d’una mateixa zona: la província de Zhejiang, al
sud de la Xina. A part d’aquest grup, que significa més o menys el 70%
de la població xinesa total en territori espanyol, cada vegada venen més
estudiants internacionals per cursar estudis universitaris (màsters o
doctorats). Aquests estudiants venen de tota la geografia de la Xina i,
al contrari que els immigrants econòmics, demostren cert interès per la
llengua catalana. Molts d’ells ja saben el castellà abans d’arribar aquí
i no els és difícil d’entendre i aprendre, el català. Hi ha un tercer
grup, si bé molt petit: els expatriats de grans empreses. Com que el
català no exerceix un paper gaire important en el món dels negocis
internacionals, i com que aquest tipus de residents no tenen plantejat
de fer una estada llarga, no aprenen ni fan servir la llengua si no
tenen un interès o una motivació molt específics en el català.
Quan pensem en els xinesos, sempre creiem que la llengua que fan
servir és el xinès. Ara bé, de què estem parlant quan parlem del xinès?
La paraula “xinès” sovint es refereix a xinès estàndard, que es
basa en el mandarí, però també es refereix a un gran grup de llengües i
dialectes disseminats per tota la Xina i, efectivament, per tots els
territoris d’arreu del món que parlen xinès. És a dir, el xinès no és
una sola llengua, és un conjunt de llengües semblant al concepte
“llengües indoeuropees”, pertany a la família lingüística sinítica.
Malgrat que les llengües xineses són tan diferents entre elles com
l’alemany i el català, és a dir que no hi ha intercomprensió oral, sí
que es poden entendre per escrit usant els caràcters xinesos, un sistema
d’escriptura logogràfic.
La gran majoria d’immigrants xinesos a Catalunya que porten negocis
petits saben més d’una llengua xinesa. A part del xinès mandarí —la lingua franca
entre les comunitats de la diàspora i de les comunitats xineses de
l’Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic—, normalment parlen una altra
llengua sinítica, per exemple wu, min (hokkien/taiwanès), o yue
(cantonès).
Mapa de les llengües xineses
Entre les llengües sinítiques, la llengua wu té uns 80 milions de
parlants. Tot i que és la segona llengua més parlada a la Xina
continental, no és gaire coneguda. La llengua wu es parla principalment a
la ciutat de Xangai, al sud-oest de la província de Jiangsu, a la major
part de la província de Zhejiang, en una part del sud de la província
de Anhui i en una petita part de la província de Fujian. El wu i el
mandarí no són mútuament intel·ligibles. Com hem mencionat anteriorment,
la gran part dels immigrants xinesos venen de la mateixa zona de la
Xina, que es troba al sud de la província de Zhejiang, més concretament
en els districtes de Qingtian i la veïna municipalitat de Wenzhou. Les
variants de wu que parlen són el wenzhouès i el qingtianès, les quals
pertanyen a la variant oujiang de la zona sud wuparlant.
Els parlants de la llengua wu (en totes les seves variants), tot i
que parlen dues llengües sinítiques (mandarí i wu), tal com els catalans
saben dues llengües romàniques (català i castellà), no consideren que
la seva llengua tingui el rang de llengua, sinó tan sols de dialecte i,
per tant, no consideren que sigui apta per emprar-la en situacions
formals i oficials. A més a més, la política agressiva del govern xinès
per consolidar l’ús únic del mandarí en tots els àmbits ha agreujat la
percepció que la llengua wu no és gaire més que un dialecte. Així, als
anys noranta sovintejaven eslògans i propagandes del tipus “Parleu en
mandarí si us plau” o “Parleu en mandarí i sigueu persones
civilitzades”. Aquest tipus d’eslògans demostren la determinació i la
finalitat clara del govern per promoure de la llengua oficial i, alhora,
per fer creure a la població que l’única llengua cívica i prestigiosa
és l’oficial, no pas la pròpia de la població. Així, si algú parla en el
seu “dialecte” quan és en alguna institució educativa o en un espai
públic, es veu com un comportament baix i mal educat. Com a resultat,
parlar en els “dialectes” es considera un símbol d’analfabetisme,
incivisme i vergonya.A causa de la política lingüística i educativa del govern xinès, a la
Xina contemporània, les llengües regionals mai no es veuen
positivament. Aquesta negativitat envers les llengües parlades per la
població determina, doncs, l’actitud que els nouvinguts xinesos tenen
vers el castellà i el català quan arriben i intenten integrar-se en la
societat catalana. D’entrada, suposen que el català és un parlar local o
regional, sense categoria de llengua oficial i, per tant, poc més que
un dialecte del castellà. Una evidència que reforça aquest pensament és
que fora de Catalunya quasi no es pot fer servir enlloc aquesta llengua.
Per tant, sembla que el català és tan “inútil” com la llengua
vernacular que fan servir ells —el wu— i aprendre-la no té ni interès ni
valor. En canvi, l’aprenentatge del castellà té valor i interès perquè
és com saber el mandarí: és la llengua oficial i comuna que es fa servir
en tots els contextos socials.Els estudiants internacionals estan exposats a l’entorn acadèmic
català que els obliga d’alguna manera a aprendre’l perquè el necessiten:
és, doncs, útil i té valor. En canvi, l’immigrant xinès que ve per
motius econòmics i viu només en el context del negoci i de la vida
diària no té gaire necessitat de parlar català. Sembla, doncs, que entre
la comunitat xinesa de Catalunya (i més concretament, de Barcelona i
l’àrea metropolitana) s’està produint una diglòssia del següent tipus:
el català és més aviat una llengua d’àmbit professional i acadèmic que
no pas una llengua per fer servir en la vida quotidiana. Els immigrants
econòmics que porten negocis petits sense necessitat d’accedir al món
intel·lectual no tenen gaires estímuls per convertir-se en
catalanoparlants.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
Grup de Lingüistes per la DiversitatGrup de Lingüistes per la Diversitat Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda,
que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de
qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de
cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.
Hi ha mots, construccions i frases fetes catalans que no tenen
correspondència exacta en castellà · Cal preservar-los, perquè justament
aquesta singularitat fa que siguin fràgils
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Un
dels efectes que té la pressió del castellà és que fa minvar els
recursos propis del català. Com més va, més arraconem expressions o mots
que ens són ‘peculiars’ en comparació amb el castellà, aquells que ens
en diferencien.
La
llengua dominant serveix de patró: si el castellà fa servir un mot per a
tres conceptes diferents, el català també. I a la inversa: si el
castellà té tres mots allà on el català ja passa amb un de sol, ens
trobarem mancats de precisió, sentirem la necessitat de copiar la
llengua veïna.
Butlletí de VilaWeb
Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu
Un exemple del primer cas és el castellà romper, que contrasta amb la gamma de les solucions catalanes: trencar, esquinçar,espatllar…;
per això cada vegada sentim més ‘trencar un paper’ (en lloc de
‘esquinçar’, ‘estripar’ o ‘esgarrar’, segons l’indret) o ‘se m’ha
trencat l’ordinador’ (en lloc de ‘se m’ha espatllat’). El segon cas, el
veurem clar si pensem en deler,
que cada vegada sentim més poc, perquè enclou una munió de matisos o
conceptes que en castellà s’expressen amb mots diferents: ardor, pasión, afán, avidez, ahínco, empeño, fervor, entusiasmo, anhelo, deseo… Avui
veurem deu mots que fan de mal traduir per aquesta falta de
correspondència amb la llengua dominant. És, sortosament, un terreny
immens, que haurem de continuar veient un altre dia.
avenir-se
Tot i que en castellà avenirse també hi és, es fa servir poc i no té ni de bon tros tants significats com en català: ‘accedir a’ (Estem segurs que s’avindran a aquestes condicions tan bones); ‘acceptar’ (El meu pare no s’hi avindrà mai, a la nostra amistat); ‘mantenir una bona relació’ (No entenc com us podeu avenir, essent tan diferents); ‘harmonitzar’ (Aquests colors no s’avenen); ‘posar-se d’acord’ (Al final, s’han avingut a anar-hi junts); ‘conformar-se’ (S’avenen a qualsevol cosa). I no ens descuidem una frase feta molt expressiva: no saber-se’n avenir, amb el significat de ‘estranyar-se’ (Encara dorm? No me’n sé avenir!).
caldre
Heus ací un verb intraduïble per la ductilitat que té en català. Podem pensar que ser necesario ja serveix per a tots els usos, però no. Per exemple, Cal que vinguis de seguida (Tienes que venir); Cal dir, si som sincers… (Es de justicia decir); Cal reconèixer que no és lògic (Es forzoso reconocer); Calen molts anys per a aconseguir-ho (Se necesitan); Cal creure que no (Es de creer que no); És una dona com cal (como Dios manda); No cal dir res més (No hay más que decir); No caldria sinó (Faltaría más). En el cas del verb caldre, el perill és que alguns d’aquests usos es perdin perquè calquem el castellà. De fet, cada vegada se senten més frases com ara És necessari que vinguis o No fa falta que cridis.
deler
Eldiccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana diu que deler és
un ‘mot només català’. Però allò que el fa peculiar és que és molt
polisèmic: el català-castellà en dóna deu traduccions, aplegades en cinc
significats: ‘ardor, passió’ (Estimar algú amb deler); ‘afany, avidesa’(L’ha perjudicat el deler de guanyar diners); ‘insistència’(Vol sortir-se’n i hi posa deler); ‘fervor, entusiasme’(Va sortir a jugar amb deler); ‘anhel, desig’(No podran empresonar el deler de llibertat). Un mot tan prolix havia de deixar descendència. I heus ací derivats que també fan de mal espanyolitzar: delir-se, delejar i delerós.
Déu n’hi do
L’adverbi i interjecció Déu n’hi do (segons la nova grafia oficial, déu-n’hi-do) és una construcció d’aquelles que els catalans que parlen castellà no saben pas com dir. El diccionari proposa bastante (Hi havia gaire gent? Déu n’hi do), però no serveix pas en contexts com ara aquests: Te n’has fet vuit euros? Déu n’hi do!; Has estat el primer d’arribar: Déu n’hi do!; Déu n’hi do, la rastellera de bestieses que ha deixat anar…; Déu n’hi do, quina casa que tens, noi!; Hi feia un fred que Déu n’hi do! Com ho traduïu, tot això? No hi ha pas manera…
esquinçar
És un mot més precís que no pas trencar i s’aplica a la roba, al paper, a la pell… A les Terres de l’Ebre i a moltes comarques del País Valencià es diu esgarrar. A molts indrets del Principat es diu estripar (que, pròpiament, vol dir ‘treure les tripes’). Per la influència del castellà, com més va més se sent trencar un paper o trencar-se un vestit, que hem de bandejar: altrament, acceptaríem una interferència empobridora.
feinada
És
una paraula encara molt viva, però cada vegada se sent més ‘munt de
feina’, que és el calc del castellà, mot a mot (‘montón de trabajo’). La
‘peculiaritat’, en aquest cas, és el sufix -ada, tan expressiu, amb el significat de ‘quantitat’. No és igual que faci calor o que faci una calorada, que surti sang o que ragi una sangada, que t’hagis d’esperar una estona o una estonada, etc. Hi ha sufixos, com aquest, que aporten un tresor de genuïnitat a la llengua.
pas
Aquesta
partícula de reforç d’oracions negatives és, sens dubte, intraduïble al
castellà. Els diccionaris ens expliquen en quins contexts sol
aparèixer: després del verb d’una oració (No ho acceptem pas), fins i tot enmig d’una forma verbal composta (No has pas vingut); o bé quan no hi ha verb (Vull aquesta, no pas aquella); també per a reforçar una comparació (És més fort que no pas el seu); i en demandes en què s’espera una confirmació (Disculpeu: no és pas a l’ateneu, el vostre germà?). Eldiccionari Alcover-Moll
ens n’ofereix exemples que ens fan veure que havia estat general a tot
el domini, però ja fa temps que ha desaparegut del País Valencià i les
Illes. En canvi, a les comarques de Catalunya del Nord hi és ben viu,
qui sap si per influència del francès, i fins i tot hi és usat sense no (Els meus amics hi solen pas venir, aquí).
plegar
Aquest
és un d’aquells mots que molta gent de parla castellana ha integrat; és
allò que podríem anomenar una ‘catalanada’. Això vol dir que té un ús
que no té en castellà i que en certa manera és útil i fins i tot
‘necessari’ per a tothom qui en sap els significats. En té qui-sap-los:
‘cessar’ (Tenien una empresa i es veu que han plegat); ‘interrompre una feina’ (Comencem de bon matí i a migdia pleguem per dinar); ‘sortir o acabar’ (A quina hora plegues de treballar, avui?); ‘acabar la participació en una activitat insostenible’ (N’estic tip: plego!).
rai
Potser hauríem de dir que rai és
el mot intraduïble per excel·lència. És un intensificador molt eficaç,
però, com que no té correspondència clara amb el castellà, aquests
últims anys ha estat arraconat. No tan sols ens serveix per a evitar
castellanismes evidents, com ara *és el de menys (això rai!) o *menys mal (encara rai!), sinó també calcs no tan clars. Vegem-ne exemples: —He de pagar mil euros de la renda. —Tu rai, que ets ric (i no pas: Tu encara, que ets ric); S’ha tacat el paper? Això rai! (i no pas: Cap problema!). En fi, penseu com traduiríeu al castellà frases com ara aquestes: En Josep rai; segur que aprovarà; Demà rai, que farem festa; Si pot venir rai, estem salvats.
La dificultat de traduir aquestes oracions al castellà és, justament,
la causa de la fragilitat d’aquest recurs. Fem-lo servir!
trencadissa
A partir de trencar s’ha format aquest mot, amb molts significats, rectes i figurats: ‘trencament estrepitós d’un objecte o de molts’ (Vaig sentir la trencadissa del menjador estant); ‘escampall de bocins d’objectes trencats’ (Quan ha vist la trencadissa de gots i plats s’ha esverat); ‘destrucció brusca de molts elements’ (Les relacions s’han deteriorat, però ell vol evitar la trencadissa); ‘crítica amb gran rebombori’ (A Twitter es fa trencadissa d’institucions i partits polítics). Com hem dit abans, a propòsit de feinada, el sufix -issa, amb el sentit de ‘múltiple’ o de ‘persistent’, és molt productiu. Vegeu, si no, mots com ara piuladissa, escampadissa, xiscladissa… D’exemples
com aquests, n’hi ha molts més. I el perill és que es vagin perdent,
perquè, com hem dit, cada vegada funcionem més amb el patró del
castellà. Contra aquesta tendència tan abassegadora, l’única solució és
prendre consciència que cada llengua fa sa guerra,
és a dir, que el camí del català és diferent del del castellà o del de
qualsevol altra llengua; cal entendre que són llengües independents, que
s’han de mirar en pla d’igualtat. I
acabarem l’article amb una propina. En aquest sarró d’intraduïbles, no
hi ha únicament mots, sinó també locucions i dites. Per exemple, una que
hem estrafet suara: cada terra fa sa guerra. Els diccionaris es tornen micos quan l’han de traduir al castellà. Proposen Donde fueres haz lo que vieres i Cada maestrillo tiene su librillo,
però no són pas iguals. La frase catalana parla de països, de
territoris, de costums: a cada lloc fan les coses a la seva manera. Això que dèiem.
Teniu dubtes o suggeriments?
En
sabeu més, de mots, locucions o refranys de mal traduir? Si els
expliqueu en un comentari o ens els envieu per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16) en podem parlar un altre dia. Entre tots ho farem tot (una altra frase intraduïble?).
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
